“Article 1. La societat CENTRE DEMOCRÀTIC REPUBLICÀ DE RUBÍ té per objecte difondre i propagar la democràcia republicana i fomentar la il·lustració entre els seus associats, procurant-los-hi l’esbarjo i distracció dins de la més estricta moral i legalitat”; Reglament de la societat Centre Democràtic Republicà de Rubí, abans Casino Rubinense, Rubí, a 16 de Juliol de 1930.

El Centre Democràtic Republicà, conegut fins el 1902 com a Casino Rubinense, va ser creat al 1884 amb la finalitat de ser, amb una ideologia d’esquerres, una entitat amb objectius polítics, recreatius i culturals. Entre els seus fundadors hi havia Francesc Albrícias, pastor de l’església evangèlica de Rubí o Josep Palet, màxim dirigent republicà rubinenc i regidor de 1901 a 1905.

 

Durant uns anys va tenir la seva seu a la Fonda Cal Sabateret, anys més tard Fonda Rubí,  on s’hi servien plats cuinats amb productes collits als horts dels quals disposava a l’actual plaça del Dr. Guardiet. (En aquest espai, a principis dels anys cinquanta l’alcalde Josep Fortino va fer construir un nou edifici conegut com a Museu Biblioteca Rubí que albergava l’Oficina de Correus, l’Acadèmia Almi, l’Escola Municipal de Música, la primera comissaria de la Policia Nacional, l’oficina de telègrafs, una sala d’exposicions, el Museu de Rubí i la Secció Femenina de la Falange. A final dels anys vuitanta, les condicions de la infraestructura de l’edifici, van provocar el trasllat de la biblioteca, l’Escola Municipal de Música i altres serveis al Complex Cultural de l’Escardívol, inaugurat l’11 de setembre de 1987.)

 

L’any 1895 les seves reunions es celebraven a la Cooperativa La Rubinense. L’any 1896 es va adquirir la casa de l’Escolana, on es va construir l’edifici, inaugurat el 1922. Per la inauguració de la biblioteca, a la qual els industrials Pich Aguilera van donar més de 1.100 volums, es va comptar amb la presència del president Lluís Companys.

 

El Centre Democràtic Republicà era l’espai escollit dels sectors populars per celebrar-hi conferències científiques i culturals, actes de propaganda republicana i formació i activitats recreatives: balls i concursos, com el de Vestits de Setze Rals o quatre pessetes (els vestits de festa estaven fets amb paper i eren qualificats per un jurat de modistes), classes d’esperanto amb el grup Burgôno (cursos molt concorreguts fins a l’esclat de la Guerra Civil), cant coral amb Los Obreros Rubinenses (futura Coral Unió Rubinenca), cinema, excursions, teatre amb l’Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol… Hi havia dues seccions: els protectors i els aspirants. Al grup infantil, quan arribaves als 15 anys, passaves a ésser soci del Centre.

 

Estava ple de vida política i social i hi desfilaven importants personatges del moment de l’àmbit de la cultura catalana. Als anys trenta, moment en el qual es va adherir a Esquerra Republicana de Catalunya, tenia 850 socis, xifra molt elevada respecte al total de la població si es té present que els socis només eren homes, tot i que en les activitats participaven també les seves famílies. Per exemple, el grup femení, on s’impartien classes de labors, confecció, català escrit, cuina, etc., tenia quatre-centes afiliades i cent alumnes inscrites. Molts dels seus associats eren pagesos rabassaires però també hi havia obrers de la indústria, petits empresaris, oficinistes…, de filiació política variada, units per idees liberals i progressistes així com pel laïcisme. Així, va ser objectiu clar de la censura durant la dictadura de Primo de Rivera, sent clausurat dos cops i prohibint-se dos cops també la publicació del seu òrgan d’expressió, “La Lluita”.

 

L’esclat de la Guerra Civil i el triomf del general Franco van suposar la fi completa del Centre Democràtic Republicà i de tot el que significava. L’any 1936 va ser confiscat per la dictadura i passà a mans de la Falange Española Tradicionalista de las JONS, no sent retornat als seus legítims propietaris (Esquerra Republicana de Catalunya) fins l’any 1992. Ara bé, el retorn va ser incomplet ja que l’edifici, que va patir una enorme degradació durant anys arribant a un estat ruïnós, va ser enderrocat l’any 1980.

La Lluita

Als anys 30, hi havia tres entitats que eren l’exponent més clar de les diferents realitats socials i actituds polítiques. La Cambra Agrícola que reunia els sectors benestants (470 socis) amb postulats molt allunyats de les preocupacions quotidianes i essencials de la classe treballadora, el Casal Popular, vinculat a la Parròquia (150 membres) i el Centre Democràtic Republicà. Cada una d’aquestes entitats disposava doncs, del seu òrgan d’expressió.

 

Enfront el concepte de Catalunya com a marc natural i consecutiu on es desenvolupaven els valors cristians dels catalans que defensava “Endavant”, portaveu de la Parròquia; enfront d’una Catalunya com a realitat ideal, superadora dels conflictes que s’hi produïen, defensada per “Saba Nova”, portaveu de la Cambra, l’òrgan d’expressió del Centre Democràtic Republicà “La Lluita” proclamava que Catalunya era una realitat concreta, “un dels graons de la nostra escala política”. Així, “com a fórmula democràtica i de justícia demanem i entra de ple en nostre programa l’alliberació de tots els pobles que pateixen esclavatge; els pobles, com els homes, necessiten gaudir de llibertat (…)” (La Lluita nº2 “La nostra posició nacionalista”, 20/05/1922). Aquesta publicació es va estar editant des de l’any 1922 fins a l’acabament de la Guerra Civil i va arribar a tenir de titular responsable el mateix Lluís Companys.

 

L’ensenyament de la llengua catalana

A banda de cursos de català escrit, etc., durant el període inicial de la Segona República, el Govern de la Generalitat va engegar una campanya arreu del país per donar a conèixer la llengua catalana i difondre’n el seu ús correcte lliure dels castellanismes que en aquell moment l’impregnaven arrel d’una educació exclusivament en espanyol. El Centre Democràtic Republicà va convidar el filòleg Delfí Dalmau, fundador del Liceu Dalmau i seguidor de les directrius de l’Institut d’Estudis Catalans, per ensenyar els nous mètodes que ajudaven a adquirir ràpidament els coneixements per escriure i parlar, de manera correcta la llengua catalana.

 

L’Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol.

De grup de teatre al Centre Democràtic Republicà, aleshores Casino Rubinense, se’n té constància des de l’any 1904. El grup va prendre el nom del mestre coreògraf l’any 1919 i el va mantenir fins el 1939. Per celebrar el bateig, el grup va representar una obra del mateix mestre, “L’hereu escampa”, al Bosc de Ca n’Oriol. Als anys vint, el preu de l’entrada era una pesseta a platea, tres rals a les circulars del primer pis i cinquanta cèntims els seients generals, tot i que per Festa Major augmentava una mica el preu.

 

L’any 1931 el president escrivia que l’objectiu de l’Agrupació era professar la cultura del teatre; fomentar amb amor i fe, aquest art noble, i procurar il·lustrar els associats, de manera educativa. No va ser fins als anys trenta que les rubinenques van entrar a l’Agrupació (acompanyades als assaigs per les seves mares), fins aquell moment formada només per homes. Fins aquell moment, els papers femenins eren duts a terme per actrius professionals que es contractaven expressament. Obres d’aquell moment són “El Místic”, també de Santiago Rusiñol i “Mar i Cel” del mestre Àngel Guimerà.

 

L’Agrupació va aconseguir ser un dels grups més valorats dins el món del teatre amateur de Catalunya dels anys vint i trenta.

 

La Coral Los Obreros Rubinenses

La Coral Los Obreros Rubinenses va ser fundada al 1882, i tenia la seva seu i local d’assaig al Centre Democràtic Republicà. El dia de Pasqua es cantaven les tradicionals caramelles, primer a l’Ajuntament i després a les cases de particulars i comerços fins la matinada. Amb l’entrada de les tropes franquistes el Centre Democràtic Republicà va ser confiscat i les seves seccions van quedar inutilitzades.

 

L’any 1949, cantaires de l’extingida coral Los Obreros Rubinenses juntament amb cantaires d’altres corals també extingides, com La Colla de la Punxa o El Parnaso Rubinense, van decidir constituir una nova coral que reflectís de manera explícita l’obra de Josep Anselm Clavé, constituint-se l’actual Unió Coral Rubinenca el 7 de febrer d’aquell mateix any.

 

L’any 1955, fent reparacions de fusteria al Centre es va localitzar l’antic estendard de Los Obreros Rubinenses i de seguida es va donar avís al secretari de la Unió Coral Rubinenca. Finalment, es va decidir anar a sol·licitar a la Federació de Cors de Clavé, de la qual la Unió era membre de ple dret des de l’any 1950, permís per poder recuperar l’antic estendard i poder-lo presentar a l’Ajuntament, que va costejar-ne la restauració.

 

El mes de maig del’any 2010 la Unió Coral Rubinenca va impulsar, organitzar i protagonitzar amb gran èxit diverses activitats (concerts, exposicions…) per commemorar el 150è aniversari de Cant Claverià a la nostra ciutat.